El cromatisme científic

Al final de la seva estança parisenca i durant l'any a Arle, Vincent utilitza almenys 17 classes de pigments; verd - viridià, verd - maragda, blau - ultramar, blau de Prússia, blau - cobalt, vermelló, laca roja, ocre - roig, taronja de crom, groc de crom, groc de cadmi, ambre de Venècia, negre de carbó, blanc de plom, blau de zenc.

El taronja, el groc de crom i el groc de cadmi mesclats amb el blanc i altres colors clars es troben a la base d'aquesta gamma de grocs que d'ara endavant s'associaran al seu període a Arle.

Com Seurat i Soignac, Vincent desitja basar l'ús dels colors en principis científics.

Al Cafè de Nit juga amb l'estridència dels complementaris. També ho farà en el autoretrat amb l'Orella tallada.

A l'Habitació utilitza també parelles de colors complementaris, taronja - blau, violeta - groc, verd - roig.

En una carta dirigida a Theo li suggereix el color del marc: el blanc. Segons la seva teoria el blanc equilibra els complementaris i atenua els efectes violents del color.

A la segona i a la tercera versió, Vincent introdueix el blanc a la superfície del mirall.

Sabem per les seves cartes que les parets de l'habitació estan blanquejades amb calç i que el terra és de rajola vermella. En vàries ocasions confessa que exagera els colors o els canvia arbitràriament. Inventa un nou cromatisme que uns anys després el "fauvisme" portaria a l'extrem.

«... He suprimit les ombres i els colors obscurs. Estic acolorint amb colors uniformes i francs com els crespons ...».

Els crespons o les estampes japoneses Vincent les col·lecciona, les copia i les exposa. Sovint les pinta als seus quadres. El mateix temps tracta d'aconseguir efectes lluminosos o de profunditat juxtaposant plànols de colors vius. (quadre del pagès Rodin?)

De fet el pintor dibuixa les seves imatges de la mateixa manera que ho va fer Manet en algun dels seus quadres. Pinzellades negres, de colors foscos, envolten els objectes i delimiten els espais que dóna la sensació que estan plens de color.

Les cadires, la taula, el llit, estan delimitats per pinzellades que denoten la pesantor de la fusta. En algun dels llenços d'Arle, Vincent utilitza la tècnica de les pinzellades discontínues, inspirant-se potser en les petites pinzellades orientals dels seus dibuixos amb canyes tallades. En pintura això es tradueix en una mescla de pinzellades impressionistes i puntillistes.

Però a l'Habitació intenta evitar aquesta incidència de pinzellades discontínues; farceix la superfície mitjançant pinzellades contínues i orientades molt descriptives seguint les vetes horitzontals i verticals de la fusta, il·luminant el seient en forma d'estrella de les cadires de palla, seguint la direcció dels llistons verticals de les finestres a mig tancar barrejant-se amb les línies de les rajoles.

Les pinzellades són espesses, les seves vores agudes aportant lluminositat. L'ull de l'espectador percep les direccions, les contraccions, les direccions que recreen les sensacions de matèries i de textures. Per tot això, l'habitació és un decorat realista a pesar de l'arbitrarietat dels colors.