Gest polític

Abans que res, Vincent dóna al seu espai interior la sensació d'un lloc de repòs, de llibertat:

«... en una paraula, la visió del quadre hauria de relaxar el cap o millor dit, la imaginació ...»

Ell vol oposar l'habitació buida tranquil·litzadora, harmoniosa, il·luminada per la llum del dia, al Cafè de Nit replè, angoixós, poblat de colors estridents, il·luminat amb llum artificial; i això que les línies i les formes són molt semblants.

Posteriorment a Sant Romieg, Vincent declarà que el camp de blat amb fons muntanyós podria ser el company de l'habitació. El blat es mou a causa de la tempesta. També en aquest cas desordre i violència s'oposen a l'ordre de l'habitació. Parets blanques, rajoles roges, cadires de palla, llit camperol... sens dubte hi ha una clara influència dels temes de Millet en els gustos del pintor.

Mostrant senzillament l'espai interior en el que viu un pintor, Vincent porta a cap un gest polític. Els periòdics il·lustrats de l'època sovint mostraven els tallers o els interiors sobrecarregats dels grans pintors acadèmics del moment. L'habitació és un al·legat en favor de l'estil rústic que des de llavors ha conegut un èxit mundial i a l'habitació es pot contemplar una gran naturalesa morta a l'estil de la més pura tradició holandesa. Tanmateix la naturalesa morta no ha estat mai un gènere pictòric neutre en Van Gogh. La Cafetera narra la metamorfosi que pateix el pintor quan arriba a la Casa Groga. La Cadira de Palla és l'autoretrat més fort. Amb llum solar, amb un fons senzill és l'oposat de la Cadira de Braços nocturna amb fons de flors que representa a Gauguin. Les dues fortes personalitats estan paral·lelament oposades. L'objecte personal es transforma en metàfora senyal del destí.

A la primera versió, Vincent col·loca a la paret els retrats dels seus amics d'aquesta època. Encara somnia amb la seva comunitat d'artistes. De seguida els substitueix per una parella: ell mateix i una dona imaginària. A Van Gogh l'hauria agradat trobar una companya. Pensava completar el seu quadre amb una dona nua i un bressol. Però s'oblidà de fer-ho o no sabia com fer-ho. Les úniques dones nues que Vincent pintà en tota la seva carrera foren prostitutes.

El somni del pintor també té el seu costat de malson. Potser va veure un llenç, a París a casa de Degas, interior conegut amb el nom de La Violació. Els dos quadres realitzats des d'una mateixa perspectiva tenen molts punts en comú. L'habitació de Degas és un espai de tenebres al contrari que en l'obra de Van Gogh. La llum ho esquitxa tot i l'ombra està desterrada. L'habitació és pel contrari lluminosa d'interior; el conjur de la llum contra les tenebres. El mobles estan col·locats cap els extrems de la imatge, així queda en el centre un espai molt acollidor. L'habitació que va elegir Van Gogh era la més petita. El permetia aïllar-se i concentrar-se, lluitar contra la dispersió. Situada en una cruïlla, groga com el sol, la casa es convertí en el centre de l'univers per a Van Gogh.

«... als matins quan obro la finestra veig la verdor dels jardins, el sol que surt i l'entrada de la ciutat ...»