Després del període d'Arle s'abandona a una pinzellada molt més sinuosa, adequada per a donar sensació del moviment del vent o del gran volarany o remolí del cosmos, encara que la pinzellada arabesca és ja perceptible en l'últim període de la seva estada a Arle.
"... exagero, a vegades canvio el motiu, però no invento el quadre, al contrari, me'l trobo fet, només he de treure'l de la natura. ..."
Podem comprovar aquesta exigència de realitat del pintor sobreposant les seves imatges als paisatges reals
La Casa Groga es transforma en cafè. El 25/6/1944 el barri de l'estació i les vies fèrries foren bombardejades.
Una part de la caseta s'ensorrà. La podien haver reconstruït però l'enderrocaren, pel que no podem comparar la casa groga i l'habitació amb les imatges pintades per Van Gogh. Tanmateix ambdues poden ser reconstruïdes a partir de les imatges.
El 1888 a l'Haia es va fer construir un aparell basat en els principis de Durer. Es tracta d'un marc de fusta amb una xarxa de fils que permet assenyalar les perspectives i les grandàries dels objectes. Amb l'ajut d'aquest objecte realitza dibuixos amb canyes i pintures. Al pintor l'encisen les perspectives. Amb aquest aparell calcula la forma d'inclourel-les a la composició.
A l'habitació les línies formen una xarxa i donen la sensació de plànol ràpid. Tanmateix la perspectiva del quadre segueix les regles clàssiques. Prolongant les línies de les parets s'obté un punt de fuga situat a la part baixa de la finestra. En l'esmentat punt hi convergeixen també altres línies.
Això no succeeix en aquest dos dibuixos traçats amb rapidesa. Fins i tot en la versió de Xicago quan copia el seu primer quadre Vincent deixa flotar un poc les línies. En el quadre que pinta per a la seva germana, Vincent torna a agafar la seva perspectiva. Tanmateix els tres quadres mostren varis detalls estranys. La part inferior de la paret del fons no és paral·lela a la vora inferior del quadre, les motllures de les dues portes no estan disposades en les línies de fuga, el tocador està col·locat obliquament i el llit sobrepassa el buit de la porta.
Alguns van veure en aquest quadre i en alguns altres els signes de la bogeria. Els objectes sobresortien, les parets es movien: un món inestable desmembrant-se. Tanmateix Van Gogh diu ésser realista. Segurament la imatge és la d'una habitació real en la que tots els elements i fins i tot els més estranys tenen una explicació.