"El pintor del futur serà un colorista com mai no ha existit"(Carta a Theo 482)

Pintor postimpressionista i dibuixant holandès, fill d'un pastor protestant. Residí a l'Haia, Londres, París, i a diverses ciutats holandeses i belgues. Treballà a la galeria Goupil, féu de mestre, de predicador i de missioner. A Nuenen (1883-85) féu molts dibuixos i pintà quadres d'una evident preocupació social (Els menjadors de patates, 1885), caracteritzats per un expressionisme enèrgic i per una tonalitat fosca. A París (1886-88), on conegué P.Gauguin, E.Bernard, alguns impressionistes i l'obra dels gravadors japonesos, aclarí la paleta i pintà retrats, natures mortes i vistes de la ciutat amb colors sovint arbitraris i aplicats amb breus pinzellades (Autoretrat amb barret de feltre, 1887, El restaurant de ''La Sirène'', 1887, El ''Père Tanguy'', 1887). El 1888 anà a Arle, atret pel color i la llum del sud. Formes fugisseres i recorbades, aconseguides amb pinzellades de colors purs, caracteritzen els quadres dels dos darrers anys, quan els símptomes de la seva malaltia mental s'aguditzaren i ingressà en un hospital psiquiàtric prop de Sant Romieg, (Interior de cafè, de nit, 1888, El Dr.Gachet, 1890, Habitació a Arle, 1888 i 1889, i Camp de blat, 1889 i 1890). Poc després d'arribar a Auvers-sur-Oise (1890) se suïcidà.

"...la veritat és que només podem fer que siguin els nostres quadres els que parlin ..." ( Carta a Theo 652). Aquesta carta és la que Theo va trobar damunt el seu pit el dia de la seva mort : 29 de juliol de 1890.