"Més tard o més d'hora tot admirador de Vincent van Gogh acaba preguntant-se quina fou la malaltia que realment afectà l'artista.

Eckhard Neumann deia que fins 1973 havien aparegut noranta-tres articles amb diferents diagnòstics sobre la seva malaltia: esquizofrènia, epilèpsia, una barreja d'ambdues, alcoholisme, sífilis, i fins i tot cap origen patològic. Sens dubte el pintor presentava tots aquests símptomes, i fins i tot alguns més, com depressió, alguna malaltia hereditària, símptomes de Menière... però la pregunta segueix pendent: Quina era la malaltia que patia?

Des de 1973 fins ara s'ha escrit rius de tinta sobre el tema sense que els professionals de la Medecina o la Psiquiatria s'hagin posat d'acord en una diagnosi comuna. Davant d'això, els que no som més que simples afeccionats a la pintura, l'únic que podem fer és informar-nos el millor possible de les distintes teories i adoptar aquella diagnosi que millor resposta doni a las preguntes que la vida i obra de Van Gogh ens susciten.

Una diagnosi que respon àmpliament a les meves incògnites és el de Porfíria Aguda Intermitent o P.A.I.(Acute Intermittent Porphyria or A.I.P.) de la que se'n pot trobar informació abundant, en anglès, a Internet.

El bioquímic australià Wilfred N. Arnold, en el seu llibre "Vincent van Gogh, a life between Creativity and Illness", Basilea, 1993, refuta la diagnosi del Dr. Peyron així com també les fins ara acceptades d'epilèpsia, esquizofrènia, sífilis o enverinament pel plom contingut en certes pintures. En lloc d'això la seva diagnosi és A.I.P. La germana de Vincent, Wil, que ingressà en un sanatori el 1902, pot haver patit també aquest desordre metabòlic hereditari, descrit per primer cop el 1889. Theo van Gogh, que morí el 25 de gener de 1891 amb un estat mental desequilibrat, també desenvolupà símptomes anàlegs.

Porfiria Aguda Intermitent (P.A.I.). Es, dintre del grup de les Porfiries, una malaltia hepàtica, hereditària que presenta símptomes que afecten al sistema nerviós y no afecten a la pell.
...

Es podrien distingir tres períodes en l'evolució de la seva malaltia: Arle, Sant Romieg i Auvers-sur-Oise.

Arle. Des de febrer a desembre de 1888, quan viu a Arle, la vida de Van Gogh és extremadament desordenada i la seva alimentació escassa. Beu molt, fins a convertir-se en un alcohòlic i en ocasions passa dies alimentat només amb cafè, pa i alcohol. El seu treball és excessiu. Les condicions són les òptimes per a que aflori la malaltia que tenia larvada, i de fet pensava, dies abans de l'arribada de Gauguin, que emmalaltiria.

Des de l'arribada d'aquest el 23 d'octubre, fins el 24 de desembre, no es probable que Van Gogh estès mal alimentat doncs la situació econòmica era millor al estar tots dos vivint junts i a més, el caràcter de Gauguin no ho hagués permès. En canvi, las conversacions sobre art amb Gauguin, que més tard es convertiren en discussions, és de suposar que estiguessin suficientment regades d'alcohol, especialment a finals de desembre, quan la tensió entre ells era major i la coincidència amb las festes de Nadal en que normalment se sol beure més.

Es pot pensar doncs que els atacs soferts per l'artista, abans d'entrar a Sant Romieg, són deguts a malnutrició, però, sobretot l'abus de l'alcohol.

..."